arquitectura
L’exercici de l’arquitectura és un acte cultural que va lligat a una necessitat bàsica de resguard de l’ésser humà.
Els orígens de l’arquitectura els trobem en els primers assentaments humans. Construir era una activitat comunitària. Els materials, les formes i la tècnica anaven lligats intrínsecament al lloc, als recursos propers, a la climatologia local i als condicionants externs. L’arquitectura responia a les necessitats més primàries.
Aquest concepte ha anat evolucionant en paral·lel amb l’evolució de la tècnica, dels materials, de l’especialització dels treballs i de les necessitats de cada cultura, de cada societat i de cada època.
Aquesta evolució exponencial s’ha anat distanciant dels seus orígens i desvinculant de l’entorn més proper, del medi natural i també de l’home fins al punt que actualment respon bàsica i únicament a criteris tècnics i econòmics. A segon pla han quedat el benestar comunitari, l’economia dels mitjans i recursos, l’impacte ambiental, les necessitats i la salut de les persones, la riquesa de les formes i dels materials naturals, el vincle amb el lloc, la climatologia i l’entorn natural...
L'arquitectura, en el seu orígen, s'integra en el model biològic.
És un model cíclic i infinit.
L'arquitectura ha evolucionat cap a un model de producció linial i finit. És un model desvinculat completament del cicle biològic i insostenible.
L’obsolència d’aquest model actual i els perjudicis que ocasiona tant a nivell ambiental com de salut de les persones ens fan replantejar de nou l’acció de projectar i construir.
La nova arquitectura emergent neix, com el nostre projecte, de la crisi econòmica i social, de la necessitat d’un canvi estructural a tots els nivells, i va lligada als nous moviments socials.
Escoltem les necessitats del present, pensem en aquelles de les generacions que venen, mirem al passat i aprenem dels seus errors i les seves virtuts, relativitzem allò que no és essencial per la vida i donem valor al que és fonamental per garantir una vida sana i plena en un món en equilibri. Construïm pensant en el bé de les persones i en el bé comú.
La nova arquitectura és l’arquitectura de les persones i de l’equilibri entre la cultura, la tècnica i la biologia.
El nou model d'arquitectura es reintegra de nou dins el cicle biològic buscant l'equilibri entre la cultra, la tècnica i la biologia.
El benestar i salut de les persones i la sostenibilitat són els pilars de la bioconstrucció.
Des del projecte ArBRe, l’estudi de l’arquitectura no és només parlar de programes funcionals, de metres quadrats, de normatives i de pressupostos. L’estudi de l’arquitectura és pensar en els espais, en les formes, en la llum, en les relacions visuals i entre espais, en el lloc, en l’entorn, en l’aire, en el clima, en la natura, en el terreny, en els materials i les seves propietats físiques, en la construcció, en els detalls, en els colors, en les textures, en els sentits, en l’acústica, en l’ambient interior, en la salut i el benestar, en la funcionalitat, en els recursos, en l’energia, en l’aigua, en el sol, en les radiacions, en l’eficiència, en l’economia, en les persones, amb sentit comú.