arquitectura

 

L’exercici de l’arquitectura és un acte cultural que va lligat a una necessitat bàsica de resguard de l’ésser humà.

 

Els orígens de l’arquitectura els trobem en els primers assentaments humans. Construir era una activitat comunitària. Els materials, les formes i la tècnica anaven lligats intrínsecament al lloc, als recursos propers, a la climatologia local i als condicionants externs. L’arquitectura responia a les necessitats més primàries.

 

 

Aquest concepte ha anat evolucionant en paral·lel amb l’evolució de la tècnica, dels materials, de l’especialització dels treballs i de les necessitats de cada cultura, de cada societat i de cada època.

Aquesta evolució exponencial s’ha anat distanciant dels seus orígens i desvinculant de l’entorn més proper, del medi natural i també de l’home fins al punt que actualment respon bàsica i únicament a criteris tècnics i econòmics. A segon pla han quedat el benestar comunitari, l’economia dels mitjans i recursos, l’impacte ambiental, les necessitats i la salut de les persones, la riquesa de les formes i dels materials naturals, el vincle amb el lloc, la climatologia i l’entorn natural...

 

 

L'arquitectura, en el seu orígen, s'integra en el model biològic.

És un model cíclic i infinit.

 

 

L'arquitectura ha evolucionat cap a un model de producció linial i finit. És un model desvinculat completament del cicle biològic i insostenible.

 

 

L’obsolència d’aquest model actual i els perjudicis que ocasiona tant a nivell ambiental com de salut de les persones ens fan replantejar de nou l’acció de projectar i construir.

 

La nova arquitectura emergent neix, com el nostre projecte, de la crisi econòmica i social, de la necessitat d’un canvi estructural a tots els nivells, i va lligada als nous moviments socials.

Escoltem les necessitats del present, pensem en aquelles de les generacions que venen, mirem al passat i aprenem dels seus errors i les seves virtuts, relativitzem allò que no és essencial per la vida i donem valor al que és fonamental per garantir una vida sana i plena en un món en equilibri. Construïm pensant en el bé de les persones i en el bé comú.

La nova arquitectura és l’arquitectura de les persones i de l’equilibri entre la cultura, la tècnica i la biologia.

 

 

 

El nou model d'arquitectura es reintegra de nou dins el cicle biològic buscant l'equilibri entre la cultra, la tècnica i la biologia.

El benestar i salut de les persones i la sostenibilitat són els pilars de la bioconstrucció.

 

 

 

Des del projecte ArBRe, l’estudi de l’arquitectura no és només parlar de programes funcionals, de metres quadrats, de normatives i de pressupostos. L’estudi de l’arquitectura és pensar en els espais, en les formes, en la llum, en les relacions visuals i entre espais, en el lloc, en l’entorn, en l’aire, en el clima, en la natura, en el terreny, en els materials i les seves propietats físiques, en la construcció, en els detalls, en els colors, en les textures, en els sentits, en l’acústica, en l’ambient interior, en la salut i el benestar, en la funcionalitat, en els recursos, en l’energia, en l’aigua, en el sol, en les radiacions, en l’eficiència, en l’economia, en les persones, amb sentit comú.

 

 

 

En bioconstrucció considerem tots aquests factors que afecten directament a la salut i al benestar de les persones.