Adequació d'unes golfes segons els principis de la bioconstrucció per a ús d'estudi d'arquitectura
Puigpelat, febrer 2015.
 Estudi. Foto 1Vista de l'espai de treball des del punt d'entrada. |
|---|
 Estudi. Foto 2Vista de l'espai de treball des de l'extrem de la façana. |
 Estudi. Foto 3Vista des de la façana nord cap a la façana principal. |
 Estudi. Foto 5Vista de l'exposició de materials i l'espai de reunions. |
 Estudi. Foto 6Vista de l'espai de treball amb llum artificial. |
 plantaDistribució del mobiliari. |
Serradell - Conca de Dalt, 2017-2018
Contacten amb nosaltres una parella que vol autoconstruir-se un habitatge reformant un edifici existent, fins ara, d’ús ramader.
Les seves premises són l’ús de materials naturals i de proximitat i l’autoconstrucció. L’objectiu és poder gaudir d’una llar confortable i saludable, apostant per una economia local que redueixi la petja ecològica de la construcció i participant activament de la construcció amb el nostre assessorament tècnic i el d’altres professionals.
Puigpelat, 2016-2017
L’edifici existent, al casc antic del poble, un magatzem agrícola amb murs de pedra, maó massís i forjats de fusta, es vol rehabilitar i ampliar a fi de convertir-lo en un nou habitatge unifamiliar amb el valor afegit d’utilitzar tècniques i materials saludables, amb un pressupost ajustat.
Castellvell del Camp, 2016
L’encàrrec era fer un avantprojecte de 2 habitatges unifamiliars aïllats, en planta baixa, en 2 parcel.les ubicades a Castellvell del Camp, amb l’objectiu de vendre les parcel.les ja amb un projecte arquitectònic definit.
El promotor buscava un projecte d’habitatge eficient,
Puigpelat, febrer 2015
La proposta té com a objetiu habilitar l’espai de les golfes d’una casa unifamiliar per a instal.lar-hi un estudi d’arquitectura amb materials de bioconstrucció. És un espai diàfan, d’uns 37 m2, orientat perfectament a sud.
Barcelona, desembre 2013
El projecte final de màster es planteja com un exercici amb el que es portarà a terme la reforma d’una habitatge plurifamiliar, situat a Barcelona, segons els principis de la bioconstrucció i des d’una visió holística i integradora.
Tarragona, abril 2009
Vila-rodona, març 2009
Aquest projecte de restauració de la Capella del Santíssim de la Parròquia de Santa Maria de Vila-rodona va ser molt especial i va partir de la confiança plena, fet que va afavorir el resultat final.
La capella estava molt deteriorada degut al desgast propi i a la humitat, i es volia restaurar perquè se li volia donar un ús més continuat; es feien les misses diàries i es volia potenciar com un espai de recolliment i pregària. Es volia aprofitar per canviar alguns elements litúrgics com l'altar.
Nulles, octubre 2010
El projecte de restauració de la capella de Nulles, a diferència d'altres fets anteriorment en d'altres capelles, es tractava més d'una intervenció escenogràfica, ja que el punt de partida era realitzar un retaule a la imatge ja existent a la capella.
Torredembarra, juny 2009
Gestionar un encàrrec d'una comunitat de propietaris no va ser fàcil degut a la disparitat d'opinions dels 27 propietaris. El que havia de ser una intervenció gairebé integral va acabar sent un projecte on es primava la seguretat de l'edifici i s'aprofitava per rejovenir-lo i tornar-li l'aspecte inicial d'edifici d'apartaments. La intervenció es va centrar en els elements comuns de l'edifici, les instal·lacions i les façanes.
Torredembarra, desembre 2007
Aquest projecte va ser un treball en equip amb l’arquitecte Francesc Morros, que em va demanar col·laboració per encarar un projecte d’intervenció en el patrimoni BCIL de Torredembarra, sabedor de la meva experiència en d’altres projectes similars.
Es tractava d’adequar una de les ales de l’antic hospital de la fundació Pere Badia per convertir-lo en centre de dia per a gent gran.
Centelles, setembre 2009
Torredembarra, juliol 2008
Un solar amb un habitatge unifamiliar construit on els propietaris volien construir-hi un segon habitatge adossat a l’existent i tocant a la mitgera del solar veí, que fos independent de l’antic i que pogués tenir accés al pati posterior. La planta baixa s’havia de destinar íntegrament a aparcament de vehícles. L’habitatge se situaria en planta primera. La coberta plana seria una terrassa accessible als usuaris.
Masllorenç, juliol 2009
L’obectiu principal d’aquest projecte, va ser aconseguir que tots els espais de l’habitatge puguessin ser espais amplis i ben il.luminats de manera natural. Per això es treballa especialment la secció de l’edifici i l’escala. Aquesta actua com a pou de llum que es va obrint a mida que va pujant facilitant que la llum natural entri inundant tota la part central i més fosca de l’habitatge.
Tarragona, febrer 2013
L’essència d’aquest projecte era intentar treure el màxim profit amb els mínims recursos possibles. La causa de tot plegat era el traspàs d’una cafeteria al centre de Tarragona. Els nous propietaris del negoci van veure que calia donar-li una nova cara a l’espai per trencar amb tota l’estètica de l’anterior negoci i rellançar-ho amb les noves idees que aportaven; donar com a tret característic una ambientació inspirada en Tarraco i oferir tapes romanes.
Torredembarra, juliol 2012
Torredembarra, juny 2010
Torredembarra, juliol 2009
Es pretenia la següent reforma interior: renovació dels paviments, actualització de les instal.lacions, pintar parets i fusteries, redistribució i ampliació de la cuina i afegir un aseo mantenint el mateix nombre d’habitacions. Es plantegen diferents opcions.
El Vendrell, octubre 2008
El client ens va demanar que li proposessim una reforma interior de l’habitatge, sense més condicionants que la reducció del programa funcional (passar de 4 a 3 habitacions) i mantenint, evidentment, l’estructura de pilars, les obertures en façana i els punts d’evacuació d’aigua i fums. Vam plantejar-li dues propostes ben diferents.
Tarragona, octubre 2009
Aquest projecte té una història molt particular i que malauradament és fàcil que es vagi repetint; l'encàrrec consistia en solucionar una anterior actuació en un habitatge d'un edifici plurifamiliar, on s'havien fet modificacions estructurals sense la supervisió de cap tècnic. Evidentment això havia comportat l'aparició d'esquerdes i assentaments. Si a això li afegim el nul manteniment i la baixa qualitat de la construcció en general de l'edifici, el resultat negatiu era inevitable.
L'objectiu era habilitar l'espai de les golfes d'una casa unifamiliar per destinar-lo a estudi d'arquitectura amb materials de bioconstrucció. És un espai diàfan, d'uns 37 m2, orientats perfectament a sud.
D’entrada l’espai interior estava gairebé acabat: paviment de gres, parets enguixades i pintades amb pintura plàstica, instal.lació de calefacció, instal.lació elèctrica amb 2 punts de llum i sostre amb l'estructura de biguetes de formigó vistes.
Es planteja la següent intervenció:
Sostre: construcció d’un fals sostre penjat de lames encadellades de fusta de pi sense tractar, respectant l’inclinació de la coberta.
Parets: es pinta damunt de la pintura existent amb pintura natural al silicat per a interiors combinant 2 colors: verd i verd molt clar. Són colors que transmeten tranquil.litat, reflexen bé la llum solar, són amplis i lluminosos, tenen un punt de calidesa i sobretot, connecten amb la natura.
Terra: es deixa en el seu estat original amb rajoles de gres de color marró fosc. Es planteja la possibilitat, més endavant, de construir un parquet flotant de fusta de pi tractada amb olis naturals.
Llum: la llum solar es controla amb cortines de cotó de color natural. Es planteja l’opció de posar persianes de corda de fusta a l’exterior per poder controlar la radiació solar directa i alhora permetre la ventilació de l’espai.
Instal.lacions: modificació dels punts de llum existents. Es posen lluminàries de rotang penjades al sostre per donar llum càlida directa damunt les taules de treball amb làmpades de baix consum.
Mobiliari: taules de fusta massissa de pi tractada amb oli natural. Totes les prestatgeries així com els mobles nous fets a mida són de fusta massissa de pi sense tractar. Es compren butaques de rotang i bambú.
Projecte final de màster:
Reforma interior d'habitatge plurifamiliar segons els principis de la bioconstrucció.
Barcelona, desembre 2013.
El projecte final de màster es planteja com un exercici amb el que es portarà a terme la reforma d’una habitatge plurifamiliar, situat a Barcelona, segons els principis de la bioconstrucció i des d’una visió holística i integradora. L’habitatge, construit als anys 60, és de construcció convencional segons els estàndards i la normativa de l’època. Actualment es troba encara en el seu estat original, completament obsolet segons els requeriments de la normativa actual i les necessitats reals de les persones quant a habitabilitat i accessibilitat, al confort climàtic, acústic i llumínic, a la salubritat, a la relació amb l’exterior, a l’estalvi energètic i de recursos naturals, etc. El projecte de reforma pretén donar resposta a totes aquestes necessitats actuals, a partir d’un estudi i valoració crítica dels espais, les solucions constructives i les instal.lacions actuals segons els principis de la bioconstrucció, proposant les següents actuacions: definició d’un nou programa funcional i redistribució dels espais i del mobiliari, estudi de la llum i els colors, millora dels tancaments i demés elements constructius actuals i renovació de les instal.lacions.
 Planta d'estat actual.Distribució, cotes i superfícies de l'estat actual de l'habitatge. |  Estat actual.Seccions transversals. |
|---|---|
 Proposta de reforma.Planta de distribució i superfícies. |  Proposta de reforma.Façana principal i seccions. |
 Proposta de reforma.Instal.lacions: aigua, ACS, calefacció i gas. |  Proposta de reforma.Instal.lacions: Evacuació d'aigües, fums i ventilació. |
 Proposta de reforma.Instal.lacions: electricitat i telecomunicacions. |  Color de les parets.Perspectives interiors de cadascun dels espais mostrant els colors i tonalitats escollits en funció de l'ús de l'espai i la il.luminació. |
 Proposta de reforma.Detall constructiu: encontre de la façana principal amb el terra i la coberta |  Proposta de reforma.Detall constructiu: encontre de la façana al pati interior amb el terra i la coberta. |
 Proposta de reforma.Detall constructiu: balconeres de la façana principal. |  Proposta de reforma.Destall constructiu: fusteries de la façana al pati de ventilació. |
Avantprojecte de reforma interior d'habitatge plurifamiliar.
Torredembarra, juny 2010.
Es tracta d’un conjunt de propostes (estudi previ) de reforma interior d’un habitatge plurifamiliar antic situat a l’urbanització Els Munts de Torredembarra. El propietari volia millorar la distribució i accés de l’habitatge, sense perdre habitacions, així com renovar els espais i instal.lacions.
L’objectiu de les propostes presentades era millorar l’accés a l’habitatge, per tal que fos independent de la sala d’estar, optimitzar l’aprofitament de m2 útils reduïnt la zona de banys i ampliant l’espai de la cuina i la sala menjador. Les diferents propostes giren entorn de la possible ubicació de la cuina, la relació que s’estableix entre aquesta, la zona de menjador, la sala i l’accés a la resta d’espais.
 Estat actual de l'habitatge.Planta de distribució i superfícies. |  Proposta de reforma 1Sobre un accés nou a l'habitatge. S'integren en un mateix espai sala, cuina i menjador. L'habitació individual es trasllada a la façana posterior (nord). |
|---|---|
 Proposta de reforma 2.Sobre un accés nou a l'habitatge. S'integren en un mateix espai visual la sala, la cuina i el menjador. A diferència de l'anterior, la cuina té un accés i ús independent de la sala i la separació visual entre els dos espais és més clara. L'habitació individual es trasllada a la façana posterior (nord). |  Proposta de reforma 3.Sobre un accés nou a l'habitatge. S'integren en un mateix espai sala, cuina i menjador. La cuina té accés directe a la terrassa i la sala es trasllada a la part central de la planta. L'habitació individual es trasllada a la façana posterior (nord). |
 Proposta de reforma 4.Sobre un accés nou a l'habitatge. L'espai de la cuina s'amplia per poder-hi menjar i esdevé el centre de l'habitatge des d'on s'accedeix a la resta d'espais. |
Projecte bàsic i d'execució d'habitatge unifamiliar aïllat.
Centelles, setembre 2009.
L’habitatge es situa en una parcel.la petita. El projecte intenta explotar al màxim les possibilitats de la normativa urbanística, l’accentuat pendent del terreny i la possibilitat d’accés des de dos carrers a nivells diferents. El resultat és un habitatge de planta baixa més un pis, amb garatge a nivell del terreny, plantes a diferents nivells (veure seccions) que permeten l’aprofitament màxim dels m2 i donen alçada als espais principals, jardí i terrassa orientats al sol i a les vistes. La facilitat d’accés a la parcel.la ens permet situar l’accés a l’habitatge en el punt més alt i l’escala i les zones de servei a les cares nord i oest de l’edifici, més properes també als veïns. Així, les estances principals, sala, cuina, menjador i habitacions es situen a la zona més assolellada i amb vistes al Montseny.
És un habitatge fet a mida dels usuaris, on els principals objectius són donar amplitud en la seva mida justa als diferents espais segons el seu ús, i obrir la casa al sol i a les vistes de manera que esdevingui un lloc agradable, càlid i confortable.
 Urbanització i vistesUrbanització de la parcel.la, tanques i perspectives generals. |  PlantesDistribució de la planta baixa a dos nivells, planta primera i coberta. |
|---|---|
 FaçanesFaçanes al carrer: façana sud i façana est. Perspectives des del carrer. |  FaçanesFaçanes posteriors: façana nord i façana oest. Perspectives. |
 SeccionsSeccions longitudinals. |  SeccionsSeccions transversals |
Avantprojecte d'habitatge unifamiliar entre mitgeres.
Masllorenç, juliol 2009.
En aquest projecte partíem d’un solar entre mitgeres. La normativa pemetia construir completament la planta baixa, que els propietaris volien destinar a garatge i magatzem agrícola, i pujar dues plantes més, que formarien l’habitatge. La coberta havia de ser inclinada des de les façanes fins a un terç de la planta.
L’obectiu principal d’aquest projecte, és aconseguir que tots els espais de l’habitatge puguin ser amplis i estar ben il.luminats de manera natural. Per això es treballa especialment la secció de l’edifici i l’escala. Aquesta actua com a pou de llum que es va obrint a mida que va pujant facilitant que la llum natural entri, a través d’una claraboia i d’una galeria inundant tota la part central i més fosca de l’habitatge. El joc en secció dels forjats a diferents nivells permet que la sala pugui ser un espai principal, diferenciat de la resta per la seva major alçada, i que la llum natural entri també als serveis de la planta primera situats al centre de la planta. Els serveis de l'última planta s’il.luminen també de manera natural a través de dues claraboies situades a la coberta. La resta d’espais es distribueixen en façana de manera que la sala-menjador i la cuina dónen al darrera, de cara a la terrassa. Les cinc habitacions de l’habitatge són totes dobles i de dimensions molt similars de manera que permeten un ús molt versàtil.
 PlantesPlanta baixa: garatge i magatzem agrícola. Plantes primera i segona: habitatge. |  SeccionsSecció longitudinal per l'habitatge i secció transversal per l'escala. |
|---|---|
 Secció i cobertaSecció longitudinal per l'escala i planta coberta. |
Projecte de reforma interior d'habitatge unifamiliar aïllat
Torredembarra, juliol 2009.
 Estat actual de l'habitatgeDistribució i superfícies. |
|---|
 Proposta 1Intervenció mínima: s'amplia la cuina i s'afegeix un aseo. |
 Proposta 2S'amplia la cuina i s'afegeix un bany entremig de les habitacions. |
 Proposta 3S'amplia i es modifica l'accés a la cuina. S'afegeix un bany al centre de la planta. Es distribuidor es converteix en un passadís de forma irregular que acompanya l'accés a les habitacions aprofitant el màxim l'espai. |
 Proposta 4S'amplia la cuina i es modifiquen els accessos a aquesta i a les habitacions. S'introdueixen formes corbes més dinàmiques que acompanyen el moviment en el distribuidor i el bany. |
 Proposta definitivaS'amplia la cuina i se'n modifica l'accés. Es modifica també la posició del bany i apareix un aseo entremig de les habitacions. Es distribuidor es converteix en passadís recte per tal d'aprofitar al màxim la superfície. |
Es pretenia la següent reforma interior: renovació dels paviments, actualització de les instal.lacions, pintar parets i fusteries, redistribució i ampliació de la cuina i afegir un aseo mantenint el mateix nombre d’habitacions. Es plantegen diferents opcions, algunes més conservadores amb una intervenció mínima i d’altres més agosarades que plantegen reubicar alguns espais i canviar els accessos a la cuina i a les habitacions. Finalment l’opció que es tira endavant és la que planteja duplicar l’espai de la cuina, canviant-ne l’accés (que ara serà des de la sala) i agrupar en un sol i petit distribuidor els accessos a les tres habitacions, al nou aseo i al bany que s’ha reubicat i ara és independent de la cuina. Els espais de circulació es redueixen al mínim i s’optimitzen els m2 destinats a habitacions.
Avantprojecte de reforma d'habitatge en edifici plurifamiliar
El Vendrell, octubre 2008.
El client ens va demanar que li proposessim una reforma interior de l’habitatge, sense més condicionants que la reducció del programa funcional (passar de 4 a 3 habitacions) i mantenint, evidentment, l’estructura de pilars, les obertures en façana i els punts d’evacuació d’aigua i fums. Vam plantejar-li dues propostes ben diferents:
- La primera proposta consistia en una redistribució completa de la planta. L’espai central de l’habitatge passaria a ser un espai obert, d’accés i distribució, on trobaríem la cuina, sala i menjador. L’àrea ocupada per la cuina actual i part del menjador, passaria a ser una suite. L’altre extrem de la planta l’ocuparien les dues habitacions restants amb un bany. L’objectiu d’aquesta proposta era obrir els espais i les visuals i donar amplitud i llum a l’habitatge.
- En la segona proposta es mantenia l’ubicació dels espais de serveis però s’ampliava considerablement la superficie de la sala-menjador amb una habitació annexa. La redistribució d’un dels banys i del rebedor permetia disposar d’un passadís més ampli amb capacitat per situar-hi un espai destinat a emmagatzematge.
 Estat actualPlanta i cotes de l'estat actual de l'habitatge. |  Proposta: opció 1La primera proposta de reforma contempla una redistribució completa del programa i dels espais de l'habitatge, mantenint-ne l'estructura i els punts d'evacuació d'aigües. |
|---|---|
 Proposta: opció 2La segona opció proposa mantenir l'ubicació dels serveis i la cuina i redistribuir les habitacions creant un gran espai central destinat sala-menjador-habitació. |
Projecte bàsic i d'execució d'habitatge unifamiliar adossat a un altre existent
Torredembarra, juliol 2008.
Un solar amb un habitatge unifamiliar construit on els propietaris volien construir-hi un segon habitatge adossat a l’existent i tocant a la mitgera del solar veí, que fos independent de l’antic i que pogués tenir accés al pati posterior (la normativa municipal així ho permetia). La planta baixa s’havia de destinar íntegrament a aparcament de vehícles i es podia ocupar fins al fons. L’habitatge se situaria en planta primera. La coberta plana seria una terrassa accessible als usuaris.
Es planteja l’escala d’accés a l’habitatge com un element exterior que actuarà de nexe entre l’edifici antic i el nou. Aquests dos no es tocaran en cap altre punt respectant així la façana lateral de l’edifici vell i deixant un pas d’accés al pati posterior. L’habitatge es distribueix de manera que en la part central de la planta, la més fosca, s’hi situen el distribuïdor, el lavabo, el vestidor, el safareig i una habitació traster destinada a planxar. Tot i ser la zona més fosca de la casa, els espais centrals gaudiran de llum natural a través de claraboies i finestra a la façana lateral. A la façana nord, donant al carrer, les 2 habitacions; i a la façana sud, donant al pati interior d’illa la cuina i sala-menjador amb sortida a una petita terrassa. Els objectius principals d’aquesta proposta són aconseguir un bon aprofitament de la planta de manera que tots els espais de l’habitatge siguin funcionals, estiguin ben il.luminats i ventilats i que les àrees d’estar diürnes gaudeixin del sol i la tranquil.litat del jardí que ocupa el pati interior d’illa.
 Planta baixaEntrada i accés a l'escala exterior i al pati. Garatge. |  Planta primeraDistribució de l'habitatge. |
|---|---|
 SeccionsSeccions longitudinals de l'habitatge i l'escala. |  SeccionsSeccións longitudinal i transversal |
 FaçanesFaçana al carrer, façana posterior i lateral. |
Restauració de l'església de Sant Pau de Tarragona
Tarragona, abril 2009.
El projecte de restauració de l’església de Sant Pau de Tarragona parteix de la necessitat d’aturar un procés de degradació progressiu i constant, i s’ha dut a terme amb el màxim respecte envers el projecte original del 1947, obra de l’arquitecte Josep Maria Monravá López que seguint les indicacions de l’encàrrec es va inspirar en la Basílica de sant Pau Extramurs de Roma.
Un cop realitzat l’estudi exhaustiu de les patologies de l’edifici i la hipòtesi de les causes, per tal de subsanar-les, la decisió més gran a prendre era el tipus d’intervenció a realitzar, i es va optar, seguint gairebé les idees del romanticisme històric de John Ruskin, per una intervenció respectuosa amb la solució constructiva original, mantenint els materials i acabats de construcció tradicional. L’objectiu final era tornar l’aspecte de l’edifici al seu estat original de l’any 1956, quan l’església es va consagrar.
Es classifiquen en dos grans grups les actuacions a realitzar: per una banda la neteja i substitució de materials degradats, i per l’altre la restitució de les característiques físiques, mecàniques i estètiques dels elements malmesos, principalment conseqüència directa dels seus cinquanta anys d’història i el seu ús ininterromput, juntament amb la baixa qualitat d’alguns dels seus materials. Es va aprofitar aquesta fase de la intervenció per realitzar l’adequació total de l’edifici a les necessitats actuals, especialment les instal·lacions elèctriques i de sanejament.
Per tant, un cop subsanades les patologies pròpies de la degradació mecànica i el desgast d’uns material originals molt pobres, el treball es va centrar en aconseguir les formes, els acabats i els colors originals.
El canvi més significatiu que es va dur a terme, va ser retornar la forma del presbiteri al seu estat original del 1956, que va ser modificada ostensiblement l’any 1974 seguint les idees del concili Vaticà II i que va distorsionar completament la planta basilical de l’església.
En altres casos, els canvis realitzats durant la vida natural de l’edifici, no era possible de remoure, i es va optar per redefinir-los de nou seguint el criteri utilitzat a la resta de l’església i buscant una entonació compositiva i cromàtica conjunta. Aquest és el cas de la capella del Santíssim, la sagristia i la recuperació de l’antic Baptisteri.
En totes les operacions s’ha mantingut la fidelitat al disseny original de l’arquitecte J.M Monravà amb l’objectiu de recuperar l’aspecte inicial de l’església de la Parròquia de Sant Pau i assegurar que l’actuació realitzada tingui una durada de conservació acord amb l’esforç realitzat per recuperar el seu aspecte original.
 Resum de la intervenció (1) |  Resum de la intervenció (2) |
|---|---|
 Resum de la intervenció (3) |  Planta de l'església.Identificació de les patologies. |
 Planta zenital de l'església.Identificació de les patologies. |  Planta a nivell del cor.Identificació de les patologies. |
 Façana a la Rambla Lluís Companys.Identificació de les patologies. |  Façana principal i secc. transversalIdentificació de les patologies. |
 Secció longitudinal principal.Identificació de les patologies. |  Secció longitudinal per nau lateral.Identificació de les patologies. |
 Seccions transversals.Identificació de les patologies. |
Restauració de la capella del Santíssim de l'església de Santa Maria de Vila-rodona
Vila-rodona, març 2009.
Aquest projecte de restauració de la Capella del Santíssim de la Parròquia de Santa Maria de Vila-rodona va ser molt especial i va partir de la confiança plena, fet que va afavorir el resultat final.
La capella estava molt deteriorada degut al desgast propi i a la humitat, i es volia restaurar perquè se li volia donar un ús més continuat; s'hi feien les misses diàries i es volia potenciar com un espai de recolliment i pregària. Es volia aprofitar per canviar alguns elements litúrgics com l'altar, que estava pensat per fer les misses d'esquena, com abans del concili Vaticà II.
A part de les intervencions pròpies de sanejat i de restauració del retaule i dels elements escultòrics, es van prendre una sèrie de decisions que van donar un nou funcionament i aspecte a la capella, mantenint els seus valors originals; Es van tractar els desnivells que hi havia; de 3 nivells es va passar a 2 posant la capella al mateix nivell que la resta de l'església, afavorint la seva accessibilitat, es va fer un nou tractament de sòcol amb pedra de Borriol i cambra ventilada que va fer desaparèixer les humitats per capil·laritat a l'hora que ennoblia els materials, es va posar un paviment de toves ceràmiques manuals igual que la resta de l'església per donar-hi continuïtat, es va tallar l'altar de marbre blanc per separar-lo del retaule i construir amb el retall un nou altar i finalment es va donar un nou tractament cromàtic, mantenint l'estètica inicial però emfatitzant el sostre, donant més sensació de claror i de recolliment.
En resum, la intervenció parteix del respecte al seu estat actual i pretén adequar-la a les noves necessitats per tal d’aconseguir l’espai de pregaria i celebració de l’eucaristia que aconsegueixi transmetre un ambient de reflexió i pregaria, i amb un acabat sanejat, consolidat i restaurat.
 Fotografies.Estat inicial de la capella. |  Planta i planta zenital.Estat actual (previ a la intervenció). |
|---|---|
 Seccions longitudinals i transversalEstat actual (previ a la intervenció). |  Planta i planta zenital.Proposta d'intervenció. |
 Secció longitudinal.Proposta d'intervenció. |  Secció transversal.Proposta d'intervenció. |
 Fotografies.Estat final de la capella acabada la restauració. |
Restauració de la capella del Santíssim de l'església de Sant Joan Baptista de Nulles
Nulles, octubre 2010.
El projecte de restauració de la capella de Nulles, a diferència d'altres fets anteriorment en d'altres capelles, es tractava més d'una intervenció escenogràfica, ja que el punt de partida era realitzar un retaule a la imatge ja existent a la capella.
La capella del Santíssim, com en d'altres esglésies, s'utilitzava per les misses diàries, menys multitudinàries que les dominicals, i es volia ennoblir la capella per aquest ús, a l'hora que s'aprofitaria la intervenció per restaurar les parts més malmeses de la capella i de la capella del costat, deteriorament produït majoritàriament per la humitat per capil·laritat i l'inevitable desgast pel pas del temps.
La capella tenia una figura existent, que s'havia ennoblit amb una figuració pintada d'un cortinatge. Per petició del rector es va considerar mantindre-ho ja que estava en bon estat, i es va proposar la construcció d'un retaule que envoltava tot el conjunt. Calia dimensionar correctament el nou retaule ja que les dimensions de la capella eren reduïdes, però calia donar-li unes proporcions i dimensions adequades. Es va proposar la construcció amb obra aplacada amb pedra de la Sénia i de Borriol, dons tonalitats càlides, amb un gra similar i poca veta, que a més combinen cromàticament molt bé. A la intervenció també es va canviar el paviment de la zona pròxima al retaule i l'altar. Es va donar un nou color d'acabat, mantenint l'estètica existent, potenciant la motllura de la cornisa existent, i fugint de la indefinició cromàtica, escollint uns color més definits.
L'objectiu de restaurar les parts deteriorades es va aconseguir, a l'hora que s'aconseguia una escenografia en el retaule que acompanyava la figura que presidia i donava nom a la capella, sense fer una intervenció exagerada, aconseguint que semblés que la composició ja era així des de feia temps. Respecte, integració i millora.
 Fotografies.Estat inicial de la capella abans de la intervenció. |  Planta i planta zenital.Estat actual previ a la intervenció. |
|---|---|
 Seccions longitudinals.Estat actual previ a la intervenció. |  Seccions transversals.Estat actual previ a la intervenció. |
 Planta.Proposta d'intervenció. |  Secció longitudinal (centre retaule)Proposta d'intervenció. |
 Secció long. (lateral retaule).Proposta d'intervenció. |  Secció transversal. Alçat retaule.Proposta d'intervenció. |
 Secció transversal. Alçat altar.Proposta d'intervenció. |  Secció transversal. Alçat retaule.Proposta de colors. |
 Perspectives.Proposta d'intervenció. |  Fotografies.Estat final de la capella durant i després de la restauració. |
Rehabilitació d'edifici d'habitatges plurifamiliar (Rapova)
Torredembarra, juny 2009.
Gestionar un encàrrec d'una comunitat de propietaris no va ser fàcil degut a la disparitat d'opinions dels 27 propietaris. El que havia de ser una intervenció gairebé integral va acabar sent un projecte on es primava la seguretat de l'edifici i s'aprofitava per rejovenir-lo i tornar-li una mica l'aspecte inicial d'edifici d'apartaments dels anys seixanta i setanta. Finalment també es va desestimar la instal·lació d'ascensor. La intervenció es va centrar en els elements comuns de l'edifici, les instal·lacions i les façanes.
L'edifici Rapova s'havia anat degradant sense que s'hi hagués fet cap altre intervenció que el mínim manteniment i l'anar arreglant allò que s'anava malmetent. Les instal·lacions havien quedat obsoletes i els acabats s'havien deteriorat molt donant un aspecte envellit i degradat.
La part més preocupant era l'aplacat de pedra artificial que recobria els forjats i que anava desprenent-se degut a l'oxidació de les armadures metàl·liques. Això comportava també un deteriorament estructural que calia aturar. Es va retirar la totalitat de la pedra i es va substituir per un acabat amb morter previ tractament passivitzador.
Es van sanejar i reparar les façanes, es van tornar a pintar, es va canviar tot el paviment de les zones comunes, es van renovar les instal·lacions comunes i es van crear registres per facilitar les futures intervencions.
L'objectiu de rejovenir l'edifici es va aconseguir, i a petició de la propietat es van donar dues tonalitats de color marró per substituir el blanc original.
 Planta baixa i sostre PB.Estat de conservació. Reconeixement de les patologies. |  Planta primera i sostres P1 i P.Sot.Estat de conservació. Reconeixement de les patologies. |
|---|---|
 Planta 4, coberta i sostre P4.Estat de conservació. Reconeixement de les patologies. |  Façanes E, N i S. Secció transversalEstat de conservació. Reconeixement de les patologies. |
 Façana O i secc. per passera.Estat de conservació. Reconeixement de les patologies. |  Planta baixa i sostre PB.Proposta d'intervenció per la rehabilitació. |
 Planta primera i sostres P1 i P.Sot.Proposta d'intervenció per la rehabilitació. |  Planta 4, coberta i sostre P4.Proposta d'intervenció per la rehabilitació. |
 Façanes E, N i S. Secció transversalProposta d'intervenció per la rehabilitació. |  Façana O i secc. per passera.Proposta d'intervenció per la rehabilitació. |
 Detall de les instal.lacions.Proposta d'intervenció per la rehabilitació. |  Detalls constructius.Proposta d'intervenció per la rehabilitació. |
 Fotografies (1).Estat final després de la rehabilitació. |  Fotografies (2)Estat final després de la rehabilitació. |
Projecte bàsic i d'execució de rehabilitació d'una part de l'edifici antic de la fundació Pere Badia
Torredembarra, desembre 2007.
Aquest projecte va ser un treball en equip amb l’arquitecte Francesc Morros, que em va demanar col·laboració per encarar un projecte d’intervenció en el patrimoni BCIL de Torredembarra, sabedor de la meva experiència en d’altres projectes similars.
En el moment d’encarar el projecte, l’enderroc de la part a intervenir ja estava feta, per tant no em vaig impregnar de la seva essència. Es tractava d’adequar una de les ales de l’antic hospital de la fundació Pere Badia per convertir-lo en centre de dia per a gent gran, per tant calia fer-ho molt funcional, complint la normativa per l'activitat a realitzar, i a més la propietat tenia molt clars el tipus de materials i acabats que calien per desenvolupar bé la seva tasca.
El projecte va respectar completament l’estructura i volumetria de l’edifici, adequant-lo a les noves necessitats. Calia per altra banda aconseguir certa flexibilitat per fer-lo funcional i tenir un espai polivalent. La part més visible de la intervenció va ser el nou acabat interior amb panells fenòlics col·locats sobre rastells amb cambra d'aire ventilada; es tractava d'una solució estètica i d'un material funcional que alhora solucionava els problemes d'humitat per capil·laritat. La cambra també servia per fer tot el pas d'instal·lacions. També, per solucionar un dels reptes més grans que el programa demanava, es va optar per una solució constructiva que consistia en tallar transversalment la volta de canó de maó de pla, sense afectar-la estructuralment, per poder amagar, a l’espai que restava entre les voltes i la coberta, unes portes seccionals que fragmentaven l’espai diàfan segons les necessitats. La intervenció també preveia l'adequació i millora de les instal.lacions.
El projecte va seguir el seu propi camí de la mà del Francesc Morros que va ser qui va dirigir les obres seguint el projecte redactat conjuntament.
 Fotografies.Estat previ a la rehabilitació un cop realitzat l'enderroc. |  Planta i seccions.Estat actual previ a la rehabilitació. |
|---|---|
 Planta i planta zenital.Proposta de rehabilitació. |  Seccions longitudinals.Proposta de rehabilitació. |
 Seccions transversals.Proposta de rehabilitació. |  Secció constructiva.Proposta de rehabilitació. |
 Fusteries.Proposta de rehabilitació. |
Reforma interior de local comercial destinat a bar-cafeteria
Tarragona, febrer 2013.
L’essència d’aquest projecte era intentar treure el màxim profit de la intervenció amb els mínims recursos possibles. La causa de tot plegat era el traspàs d’una cafeteria al centre de Tarragona. Els nous propietaris del negoci van veure que calia donar-li una nova cara a l’espai per trencar amb tota l’estètica de l’anterior negoci i rellançar-lo amb les noves idees que aportaven; donar com a tret característic una ambientació inspirada en Tarraco i oferir tapes romanes.
El pressupost es va ajustar al màxim en tot moment i es va centrar la intervenció en un canvi radical de la paleta cromàtica de la decoració i en la il·luminació de l’espai. Aprofitant que s’havien d’arreglar petits desperfectes i humitats a les parets es va centrar la intervenció en elles, tractant-les com una façana interior. Es va aprofitar per eliminar tota decoració supèrflua i canviar completament els colors optant per una paleta basada en el blau, molt més en consonància amb la cultura romana. La nova decoració també es va fer pintada, afegint frases i dites romanes en llatí, a l’alçada de les taules per donar una escala humana a l’activitat pròpia d’una cafeteria.
La il·luminació també es va canviar amb el mínim d’inversió possible, optant per una il·luminació més individualitzada per a cada taula i per la barra. Es va optar per unes lluminàries senzilles que focalitzaven l’atenció a cada espai que definia, donant també un ritme compositiu.
Es va aprofitar també per canviar la porta d’entrada endarrerint-la per aconseguir un espai de porxo exterior per ser utilitzat com a terrassa en un carrer on l’amplada no permetia tindre taules a l’exterior.
El resultat final va ser molt positiu; amb una inversió molt ajustada es va aconseguir donar un nou aspecte a un espai existent, adequant-lo a l’espai que els nous propietaris volien transmetre.
 Fotografies (1).Estat final després de la reforma interior. |  Fotografies (2).Estat final després de la reforma interior. |
|---|---|
 Planta.Proposta de reforma interior. |  Planta.Intervenció en parets i sostre. |
Rehabilitació d'habitatge unifamiliar entre mitgeres
Torredembarra, juliol 2012.
Aquest projecte és un clar exemple de com entenem la nostra feina com arquitectes especialment en casos de rehabilitació; un treball per intentar extreure el millor de cada edifici, respectant els seus valors existents i potenciant-los i sempre en permanent contacte amb la propietat, establint un diàleg per orientar la intervenció escoltant les propostes de qui ha de ser l’usuari final. Aquest diàleg pot arribar a ser difícil però el resultat final pot millorar els primers esbossos.
El projecte neix de la necessitat d’adequar l’habitatge a les noves necessitats dels nous usuaris, tot i que l’edifici estava en prou bones condicions i no calia una intervenció excessiva, es va establir un diàleg constant per treure'n el millor rendiment possible, sense perdre en cap moment de vista el pressupost. Es va aprofitar per millorar certs aspectes i arreglar petites deficiències i deterioraments.
La intervenció es va centrar en la planta baixa, a la que es volia donar molta més funcionalitat i convertir-la en una zona molt important i utilitzada de l’habitatge, i en la planta sotacoberta on, aprofitant que calia refer la coberta, es guanyava un nou gran espai al que es volia donar també un ús important i convertir-lo en la cirereta del pastís; un espai diàfan, funcional i molt agradable. També s’aprofitava per millorar acabats i donar el toc personal que la propietat demanava.
Durant l’obra van anar apareixent noves situacions, completament normals en les obres de rehabilitació on dos i dos no sempre sumen quatre, i es van anar fent modificacions al projecte. Finalment, tot i l’estreta relació establer-ta amb el client, es va decidir de mutu acord un canvi en la direcció de l’obra degut a diferents punts de vista. El projecte va seguir el seu propi camí sense nosaltres.
 Plantes i façanes.Estat actual previ a la rehabilitació. |  Àmbit d'intervenció. |
|---|---|
 Plantes baixa i primera.1a proposta de rehabilitació. |  Plantes segona i sotacoberta.1a proposta de rehabilitació. |
 Plantes baixa i primera.2a proposta de rehabilitació. |  Plantes segona i sotacoberta.2a proposta de rehabilitació. |
 Plantes baixa i primera.Proposta final de rehabilitació. |  Plantes segones i sotacoberta.Proposta final de rehabilitació. |
 Façanes.Proposta final de rehabilitació. |  Secció longitudinal 1.Proposta final de rehabilitació. |
 Secció longitudinal 2.Proposta final de rehabilitació. |  Plantes baixa i primera.Superposició enderroc i nova construcció. |
 Plantes segona i sotacoberta.Superposició enderroc i nova construcció. |
Projecte bàsic i d'execució de reforma i reforç dels forjats d'un edifici d'habitatges plurifamiliar
Tarragona, octubre 2009.
Aquest projecte té una història molt particular i que malauradament és fàcil que es vagi repetint; l'encàrrec consistia en solucionar una anterior actuació en un habitatge d'un edifici plurifamiliar, on s'havien fet modificacions estructurals sense la supervisió de cap tècnic. Evidentment això havia comportat l'aparició d'esquerdes i assentaments. Si a això li afegim el nul manteniment i la baixa qualitat de la construcció en general de l'edifici, el resultat negatiu era inevitable.
L'antiga intervenció havia consistit en unir dos habitatges de la planta primera primera i segona, internament mitjançant una escala. També s'havien eliminat alguns envans que en una estructura de parets de càrrega col·laboren de forma important. El nou usuari volia restablir l'estat anterior dels habitatges, a l'hora que, no prou escarmentat, encara volia modificar algun envà, al menys aquest cop demanava l'assessorament d'un tècnic.
L'estudi de totes les patologies dels habitatges, i de l'edifici en general, va ha ver de ser molt exhaustiva ja que calia un coneixement profund per deixar ben clar al client què es podia i què no es podia modificar, què calia reforçar i com calia intervenir.
La noticia entre la resta de veïns de l'habitatge va fer que hi hagués una gran preocupació donat l'historial que arrossegaven els propietaris dels habitatges objectes de la intervenció. Va ser necessari fer un estudi a fons de l'escala comunitària i dels altres habitatges per garantir la seguretat i aconseguir el permís de la restade veïns per poder fer les obres sense incidents.
Finalment el projecte, que ja va néixer per imposició de la resta de veïns, va quedar sense executar-se. L'intent de fer, aquest cop si, les coses bé, va quedar només en intent, ja que com en molts altres casos, no s'acaba d'interioritzar la figura de l'arquitecte com una ajuda, si no com una despesa necessària. Una llàstima arribar fins aquest punt. Caldria reflexionar perquè és així.
 Plantes dels habitatges a intervenirEstat actual previ a la reforma. |  Estructura dels forjats a reforçar.Estat actual previ a la intervenció. |
|---|---|
 Plantes dels habitatges a intervenirIdentifiació de les patologies. |  Seccions.Identificació de les patologies. |
 Seccions.Identificació de les patologies. |  Escala comunitària.Aixecament de les patologies existents abans de la intervenció. |
 Plantes dels altres habitatges.Aixecament de les patologies existents abans de la intervenció. |  Plantes.Proposta d'intervenció. |
 Forjat i seccions.Proposta d'intervenció. |  Seccions longitudinals.Proposta d'intervenció. |
 Detalls constructius.Proposta d'intervenció. |
Rehabilitació i ampliació d'edifici existent i construcció d'un nou habitatge amb criteris de bioconstrucció
Puigpelat, 2016-2017
La propietària ens proposa reconvertir l’edifici existent, conservant tot el que sigui possible, en un nou habitatge unifamiliar, mantenint els 3 nivells actuals i afegint una nova planta.
L’edifici existent consta d’una planta baixa a 2 nivells (corresponents cadascún als nivells dels 2 carrers que delimiten el solar), amb accés independent, i una planta primera. L’estructura és de murs de càrrega de mamposteria i maó massís, forjats antics de biguetes de fusta amb entrebigat ceràmic i forjats no tan antics (o rehabilitats) de biguetes de formigó. La coberta és inclinada a 2 aigües.
La proposta desenvolupada parteix de la ubicació de la nova escala, que haurà de donar accés independent a cadascuna de les plantes del nou habitatge. Aquesta se situa en un doble espai que configura l’accés principal a l’edifici. A partir d’aquí, els espais de cada planta es distribueixen segons les necessitats de la propietat tenint en compte, especialment, l’orientació solar i les vistes al paisatge.
Treballem especialment en el tema dels materials per introduir, dintre de les possibilitats econòmiques reals, nous materials i tècniques constructives poc convencionals per tal d’afavorir un ambient interior saludable.
En aquest sentit es proposa treballar amb estructura de murs de càrrega de termoargila i pilars de maó massís, morter de calç, forjats amb bigues de fusta laminada i tarima de fusta massissa. Els tancaments són de bloc ceràmic alleugerit amb un sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE) de suro natural, acabats per ambdues cares amb morter de calç i pintura al silicat. La coberta és inclinada, aïllada també amb suro natural, làmina impermeable transpirable de PP i teula àrab. Les fusteries exteriors són de fusta laminada.
L’objectiu és acoseguir reduir l’impacte ambiental de la construcció alhora que obtenir un ambient interior amb la mínima presència de tòxics ambientals, elements metàl.lics i ferromagnètics, ben aïllat tèrmicament, amb possibilitat de ventilació natural creuada i amb murs permeables a la difusió del vapor d’aigua. D’aquesta manera evitem, a més, possibles patologies constructives com ara les condensacions.
Les instal.lacions es preveuen també d’alta eficiència energètica alhora que aporten confort ambiental. El sistema de calefacció és per terra radiant, amb un aport màxim de calor per radiació a baixa tempertura i una distribució homogènia en l’espai. Això ens permet utilitzar l’aerotèrmia com a sistema de generació de calor i també d’ACS.
La instal.lació elèctrica es realitzarà seguint criteris de biocompatibilitat amb una presa de terra de resistència mínima, circuits en estrella i bioswitchs independents per als dormitoris. Es tindrà cura que el pas del cablejat no afecti les zones de descans.
S’ha realitzat també un estudi geobiològic per determinar la millor ubicació dels llits.
L’objectiu final és aconseguir un habitatge confortable, saludable, càlid, regenerador, a la mesura i segons les necessitats dels seus usuaris, i on les persones s’hi sentin molt a gust.
 ObraEnderroc i reforç estructural |  ObraMantenim murs de mamposteria i d'obra existents i els adaptem a la nova distribució. |
|---|---|
 ObraNou sostre de planta primera amb estructura de fusta laminada. |  ObraEstructura de fusta laminada i nous murs de càrrega de gero i termoargila en façana. |
 ObraTarima de doble capa: fusta massissa a la cara vista inferior i taulers OSB per sobre. |  ObraVistes dels espais interiors i construcció de la segona planta. |
 ObraVistes de l'espai de planta segona. |  ObraCoberta: doble tarima (fusta massissa i OSB), 12 cm de suro natural i teula ceràmica. Solució simple, molt eficient, transpirable i amb materials d'origen natural. |
 ObraFaçana nova: mur de càrrega de termoargila, sistema d'aïllament tèrmic exterior amb suro natural i acabat amb morter de calç. Solució simple, molt eficient, transpirable i amb materials d'origen natural. |  ObraTerra radiant i equip d'aerotèrmia per a calefacció i ACS. Alta eficiència energètica. |
 ObraDoble espai de l'entrada amb l'ubicació de l'escala. |  ObraDetalls de l'estructura. |
 ObraEspais interiors. |  ObraFaçana principal i vistes. |
 PlantesDistribució de planta primera i segona. Habitatge. |  Façanes |
 Seccions |  Detalls constructiusDefinició constructiva dels elements i materials utilitzats. |
 Detalls constructiusDefinició constructiva dels elements i materials utilitzats. |  Detalls constructiusDefinició constructiva dels elements i materials utilitzats. |
 Detalls constructiusDefinició constructiva dels elements i materials utilitzats. |
Avantprojecte de 2 habitatge unifamiliars aïllats amb criteris d’ecoeficiència
Castellvell del Camp, 2016
L’encàrrec era fer un avantprojecte de 2 habitatges unifamiliars aïllats, en planta baixa, en 2 parcel.les ubicades a Castellvell del Camp, amb l’objectiu de vendre les parcel.les ja amb un projecte arquitectònic definit.
El promotor buscava un projecte d’habitatge eficient, amb estructura i tancaments prefabricats de fusta, d’execució ràpida, i que incorporés solucions d’alta eficiència energètica, tant a través de sistemes passius (com ara l’orientació a sud de les estances principals, la protecció solar a l’estiu a través de pèrgoles i zones d’ombra, tancaments, fusteries i envidraments de baixa transmitància tèrmica, etc.) com actius (per exemple amb la incorporació de plaques fotovoltaiques que generessin electricitat per alimentar un equip d’aerotèrmia per donar servei a un sistema de calefacció per terra radiant i un termo acumulador d’aigua calenta sanitària).
El projecte es va aturar en una fase de definició molt inicial que no va donar lloc a un desenvolupament més profund de les solucions proposades inicialment.
 Emplaçament |  AvantprojecteUbicació i distribució dels 2 habitatges |
|---|---|
 VistaPerspectiva d'una de les cases |
Reforma interior i canvi d'ús a habitatge d'un edifici existent al Pallars
Serradell - Conca de Dalt, 2016-2017
Contacten amb nosaltres una parella que vol autoconstruir-se un habitatge reformant un edifici existent, fins ara, d’ús ramader.
Estan fent ja les obres pertinents de reforma de l’estructura i façanes però necessiten un projecte de reforma interior i canvi d’ús a habitatge.
Les seves premises són l’ús de materials naturals i de proximitat i l’autoconstrucció. L’objectiu és poder gaudir d’una llar confortable i saludable (sense materials amb components tòxics ni radiacions), apostant per una economia local que redueixi la petja ecològica de la construcció i participant activament de la construcció amb el nostre assessorament tècnic i el d’altres professionals.
Els promotors tenen les idees molt clares sobre com volen que sigui el seu habitatge, així que el projecte que realitzem es centra més en temes de resolució tècnica constructiva i compliment de la normativa.
L’edifici existent està construit amb murs de càrrega de pedra (façanes nord, est i oest) i amb mur de tova (argila crua) a la façana sud (aquest últim no és de càrrega). L’estructura de pilars i forjats és de fusta massissa. La coberta és inclinada i de teula. Es desenvolupa en 2 plantes.
El projecte de reforma preveu ubicar la sala-cuina-menjador, amb un bany, a la planta d’accés, encastada al terreny per la cara nord i amb sortida al pati posterior pel sud. A la planta superior hi trobarem l’habitació, una sala polivalent i un bany més gran.
A nivell constructiu es proposa intervenir bàsicament en els tancaments, a fi d’incrementar l’aïllament tèrmic del conjunt de l’edifici i el confort interior.
Treballarem amb morters de calç, aïllament de suro als murs i de llana d’ovella a la coberta, canyís i morters d’argila pels acabats interiors. Molt important, en una intervenció d’aquestes característiques, tenir en compte el tema de les condensacions intersticials en els tancaments. Per evitar-les, utilitzarem unes làmines reguladores del pas de vapor de cel.lulosa.
A nivell de paviments treballarem amb parquet de fusta massissa sobre rastrells. A planta baixa es construirà una base o solera amb grava i aglomerat d’encenalls de fusta i calç. A la planta primera resoldrem els ponts acústics amb bandes de fibres naturals (cànem o coco) o bé làmina de suro sota els rastrells i reomplint els buits amb llana d’ovella.
Les fusteries seran de fusta laminada i els vidres dobles i de baixa emissivitat tèrmica per reduir la transmitància del calor interior cap a l’exterior.
S’opta per l’argila perquè és un material abundant, econòmic i senzill de treballar per un autoconstructor. Les propietats del material són excel·lents quant a inèrcia tèrmica i regulació de la qualitat ambiental interior.
A nivell d’instal·lacions, es treballarà amb cablejat apantallat i bioswitchs per evitar les radiacions i camps electromagnètics, conductes de subministrament d’aigua potable de polipropilè, plaques solars tèrmiques per a l’aigua calenta sanitària i una estufa de llenya situada al centre de la planta per calefactar tot l’habitatge.
 Edifici existentVistes exteriors generals de l'estat previ a la reforma interior |  Edifici existentVistes exteriors generals de l'estat previ a la reforma interior |
|---|---|
 Detalls de l'exteriorEdifici amb estructura de murs de càrrega de pedra, murs de tova (argila crua), pilars i forjats de fusta massissa. |  Detalls de l'exteriorDecoracions en relleu amb morter d'argila i solera feta amb malla de bambú i morter de calç. |
 Interior de la planta baixaInterior de l'edifici existent previ a la reforma. |  Interior de la planta primeraInterior de l'edifici existent previ a la reforma. |
 Interior de la planta primeraVistes al paisatge i detall de l'estructura i el voladiu de fusta |  Obra de reforma interior - detallsTrasdossat dels murs de pedra amb granulat de suro, làmina reguladora del pas de vapor, canyís i arrebossat interior d'argila. Terra de planta baixa amb grava, aglomerat d'encenalls de fusta i calç acabat amb parquet de fusta natural. |
 PlantesEstat previ a la reforma interior. |  PlantesProjecte de reforma interior |
 Seccions |  Façanes |