TALLER D’ARGILA amb el Francesc Ibáñez, bioconstructor, a El Pont d’Armentera. 28 de febrer de 2015

Avui treballarem amb arrebossats d’argila. D’entrada parlem de les propietats d’aquest material: inconvenients i avantatges.

  • L’argila no és un material estandaritzat, si no és que la comprem ja preparada. Hi ha molts tipus d’argila i cadascuna és diferent.

  • És un material permeable a l’aigua i al vapor d’aigua. Per tant, si l’utilitzem a l’exterior o en un interior molt humit l’haurem de protegir o fer-li algun tractament perquè no es deteriori.

  • Es contrau molt quan s’asseca i això fa que puguin aparèixer esquerdes si no hem pres les mesures pertinents.

  • És higroscòpica, és a dir, que té la capacitat de regular la humitat relativa d’un espai interior mantenint-la al voltant del 50% que és el percentatge òptim per a un ambient saludable.

  • Té una gran capacitat d’acumulació de calor. Quan s’escalfa per radiació és capaç de retenir durant un temps llarg aquesta calor i d’anar-la alliberant lentament, la qual cosa ens ajuda a mantenir durant hores una temperatura interior confortable.

La higroscopicitat i la capacitat d’acumulació tèrmica seran variables en funció del gruix de la capa d’argila que tinguem.

  • És capaç d’absorbir substàncies contaminants de l’aire i males olors.

  • És un material altament abundant a la natura i, per tant, molt econòmic.

  • És un dels materials de construcció més sostenibles pel seu procés d’elaboració (no necessitem temperatures elevades com passa amb la calç) i perquè és fàcilment reutilitzable i no genera residus.

  • S’adapta molt bé a les formes orgàniques. És difícil treballar l’argila en línies i angles rectes

Components que trobem barrejats amb l’argila:

Agafem 2 tipus diferents d’argiles i les tirem en 2 pots amb aigua. La solució s’estratifica i podem observar la puresa del material i els seus components. A dalt de tot queden surant les impureses, restes vegetals, matèria orgànica, anem baixant i trobem els llims, l’argila pura i finalment la sorra. Com més pura és l’argila, menys quantitat de sorra, llims i impureses porta.


Com obtenim l’argila per a fer un morter?

Podem comprar argila en brut (en diferents graus de puresa) i fer nosaltres la mescla per obtenir un morter, o bé comprar ja mescles preparades per cases comercials llestes ja per ser aplicades.

La primera opció és la més econòmica però requereix certa complexitat logística i uns mínims coneixements. La segona opció és més senzilla però més costosa econòmicament.

Les marques comercials venen l’argila ja mesclada amb la sorra i amb algun material lligant com pot ser el cànem o la palla i tractada per eliminar la possible “vida”.

Si fem nosaltres la mescla, podem afegir-hi un 10% de calç amarada o apagada (calç aèria) per alcalinitzar el material i evitar les aflorescències o la presència de fongs, etc...


Com s’elabora un morter d’argila?

Com que cada argila és diferent, alhora d’elaborar un morter no podem basar-nos en proporcions exactes sinó que hem d’anar mesclant els diferents components fins a obtenir la consistència adequada.

Mesclem argila i aigua i fem una bola amb les mans. Per observar la seva consistència,deixem caure aquesta bola al terra des d’una alçada d’us 70cm. Si la bola queda xafada, és que la mescla té massa argila i li falta sorra. En aquest cas és evident perquè encara no n’hi hem posat.

Afegim sorra a la mescla. Amb la paleta també podem observar si ens en cal més. Si el morter hi queda enganxat i no cau, segueix mancant sorra.

Anem afegint sorra i aigua i comprovant la consistència del morter amb el mètode de la bola. La mescla serà adequada en el moment que la bola ja no quedi tan xafada.

Necessitarem diferents tipus de morter segons la capa que fem: per fer una capa base, ens anirà bé un morter amb més quantitat de sorra. Per fer una capa fina d’acabat, serà més adequat un morter amb més quantitat d’argila.

MORTER D’ARGILA nº1

Per a fer una capa base.


Ingredients i proporcions:


- aigua

- argila

- sorra

- palla


Proporció aproximada 3:1 (3 parts de sorra per 1 part d’argila).


La palla i la sorra ens van bé per a fer capes gruixudes de base que no se’ns esquerdin.

Anem tirant els ingredients i fent proves de consistència amb el mètode de la bola. Hi afegim sorra per obtenir una consistència més dura que no s’enganxi a la paleta.

Comencem a arrebossar la paret amb la llana i fem una capa d’arpoximadament 1 cm de gruix.

La deixem assecar una estona i quan encara està fresca, remolinem.

Si ens agrada estèticament que es vegin els trossets de palla, podem deixar-la com a capa d’acabat remolinada a bé podem treballar-la amb la llana per anar-ne traient l’aigua i donar-li una textura més fina.

Si volem fer una segona capa, es recomana esperar al dia següent per comprovar si apareixen esquerdes.

En un ambient interior humit, és aconsellable afegir al morter un 10% de calç per alcalinitzar la mescla, evitar l’aparició de fongs i donar-li més resistència. En aquests casos, és millor substituir la palla pel cànem.

L’argila absorbeix millor la humitat que la calç, però en canvi, es degrada més fàcilment a causa de l’aparició de fongs i de la mateixa humitat. És per això que en un ambient amb problemes d’humitat recomenem utilitzar un morter de calç o bé de calç i argila.

MORTER D’ARGILA nº2

Per a fer una capa fina d’acabat d’1 o 2 mm de gruix.


Ingredients:


- aigua

- argila


Aquest morter sense sorra té una consistència molt més enganxosa.

L’apliquem amb la llana i l’anem treballant fins que ens queda un acabat fi. Es pot traballar amb una esponja i obtindrem un acabat brillant o bé lliscar amb plàstic.

TOVES O RAJOLES D’ “ADOBE”


Ingredients i proporcions:


- 1 part d’argila

- 2 parts de sorra

- ½ part de palla

- aigua

- 10% de calç


Aboquem la mescla al terra damunt d’un plàstic i dins d’un motlle rectangular de fusta. El temps d’assecatge variarà segons el clima i l’estació meteorològica. A l’estiu, pot trigar unes 3 setmanes. A l’hivern, el temps serà superior.

Un cop seques les peces, obtindrem unes rajoles aptes per a revestiment de paraments interiors. En el cas de col.locar-les com a paviment, serà interessant tractar-les amb oli, per exemple, per donar-los-hi més resistència al desgast.

En cap cas són aptes per a aixecar parets de càrrega.

Comentem que en cas de voler aixecar un mur de càrrega, podem utilitzar el BTC, que incorpora en la seva composició una part de ciment portland que li dóna la duresa i resistència necessàries.

És l’hora i avui marxo abans d’acabar la sessió. M’estan esperant...

articles destacats

entrades recents

arxiu

recerca per paraules

segueix-nos

  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square

contacte/o:

e-mail:       estudi@projecte-arbre.cat                  tel:       m. 630 21 72 53    -    629 80 75 40          

web:           www.projecte-arbre.cat                       Av. Llibertat, 21    43470 - La Selva del Camp (Tarragona)

  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon