TALLER DE FABRICACIÓ DE BTC (BLOC DE TERRA COMPRIMIDA) AMB TERRAM. 23 de maig de 2015, Espai Gardeny
El taller comença amb una introducció teòrica de la construcció amb terra.
Són només unes breus pinzellades sobre tot allò que és important conèixer alhora de plantejar-nos la construcció amb aquest material.
- La terra és un material natural, reutilitzable, d’impacte ambiental mínim, incombustible, sense components tòxics i que té unes propietats físiques molt interessants que ens poden ajudar a aconseguir un ambient interior agradable i saludable: l’alta capacitat d’acumulació de calor, la capacitat de regulació de la humitat interior i la capacitat d’absorció de males olors o substàncies contaminants de l’aire.
- Existeixen diferents tècniques de construcció amb terra: COB, tova (adobe), superadobe, tapial, BTC, etc… Dependrà dels recursos que tinguem, del tipus de terra de la que disposem i de la climatologia, que escollim una tècnica o una altra.
- Composició de la terra: àrids + argila
Els àrids li confereixen resistència, mentre que l’argila és la part activa que actua de lligant.
- Segons la granulometria podem desglossar la terra en:
Pedra (> 60 mm)
Grava (de 2 a 60 mm)
Sorra (de 0,06 a 2 mm)
Llims (de 0,002 a 0,06 mm)
Argila (< 0,002 mm)
És interessant que la terra que utilitzem per a construir contingui un percentatge de cadascuna de les granulometries per tal que no es generin buits.
Segons la tècnica que utilitzem el percentatge necessari de cada granulometria variarà.
- Alhora de treballar amb terra hem de tenir en compte que:
Terra + aigua = expansió volumètrica
(terra + aigua) + sol = assecatge / retracció
La retracció és important perquè produeix fissures i esquerdes i per tant, caldrà tenir-la en compte i combatir-la.
- Per combatir la retracció hem d’estabilitzar la terra.
L’estabilització dóna resistència a la terra, i podem aconseguir-la de 3 maneres diferents:
1. Estabilització física: afegint terra (de la granulometria que ens interessi) i fibres (palla, cànem…) que fan de lligam.
2. Estabilització química: afegint calç, ciment o guix a la terra (segons el tipus de terra que tinguem i l’ús que si li vulgui donar) es produeix una reacció química que li confereix més resistència.
3. Estabilització mecànica: la resistència s’aconsegueix per compactació de la terra.
- Segons la quantitat d’aigua que tingui, o la que afegim a la terra, obtindrem diferents consistències que ens serviran per treballar amb diferents tècniques:
-Seca
-Humida (la terra es compacta i es pot treballar amb tècniques com el BTC, el tapial o el superadobe).
-Plàstica (la terra s’ha d’amassar i es pot treballar amb tècniques com la tova o el COB).
-Viscosa
-Líquida (pintures d’argila).
En aquesta imatge, roda de Craterre, podem veure totes les tipologies constructives de la terra segons el seu grau d’humitat.
Després d’aquestes pinzellades generals, aprofundim una miqueta més en el que és la tècnica del BTC:
- D’entrada, val a dir que, la tècnica del BTC és, actualment, l’única tècnica de construcció amb terra que disposa d’una normativa específica reconeguda a l’estat español: 2008 Normativa UNE 41410. (En d’altres països existeix normativa per a altres tècniques també).
- Els BTC podem adquirir-los a un productor de BTC o bé podem fabricar-los nosaltres mateixos in situ amb una CINVARAM i la pròpia terra que traiem de l’excavació.
La CINVARAM és una màquina senzilla, que funciona manualment, per a la fabricació pròpia dels BTC i que pot construir un ferrer si li proporcionem els plànols (que podem trobar, per exemple, per internet).
Si optem per la fabricació pròpia, en obra, dels BTC, haurem de fer controls de qualitat amb provetes (de la mateixa manera que es fa amb el formigó, per exemple) per assegurar que els blocs tenen la resistència adequada.
És interessant tenir en compte les següents dades:
-Per construir una casa podem necessitar de mitjana entre 8.000 i 10.000 BTC.
-El cost d’un BTC prefabricat és de 1€ + transport.
-La fabricació d’una CINVARAM costa aproximadament uns 1.500€.
-Un equip de 4 persones pot fabricar in situ uns 500 BTC al dia.
Pot arribar a sortir més econòmica la fabricació propia en obra que comprar els BTC i portar-los (dependrà del preu de la mà d’obra i del temps del que disposem per l’assecatge).
- Existeixen diferents tipus de BTC: convencionals, amb formes encaixables, per construir sense morter, o amb forats, per armar-los o preveure passos d’instal.lacions.
- Un BTC convencional està compost per:
- 2-5% de graves
- 60-65% de sorres
- 20-25% de llims
- 15-18% d’argiles
- 10-12% d’aigua (consistència humida)
Les pedres s’han de cribar.
L’empresa Cannabric fabrica un BTC diferent, que inclou fibres de cànem. Això li dóna un major aïllament tèrmic però una resistència menor.
- El BTC és un material més resistent que la tova perquè té més densitat, i que permet l’aixecament de murs de càrrega.
- El BTC por anar revestit o bé acabat vist. En aquest cas, s’haurà d’estabilitzar.
La normativa permet estabilitzar-lo amb un 15% de ciment, calç o guix. S’aconsella però, que la proporció no passi d’un 10% per tal que la terra pugui ser reutilitzable al final de la vida útil de l’edifici.
- La tècnica del BTC pot assimilar-se força a la de construcció amb maons ceràmics, per tant, és molt fàcilment assumible per un paleta convencional.
- Per saber-ne més sobre la tècnica del BTC podem consultar: “manual de construcción con tierra” de Gernot Minke.
Tanquem el bloc teòric i ens traslladem a l’espai exterior, on tenim preparada la terra i la CINVARAM per començar amb la fabricació dels blocs.
Ens organitzem en grups. Cada grup s’encarregarà d’un dels passos del procés de fabricació i anirem rotant.
Aquesta és la seqüència de fases del procés:
1. Tamisatge de la terra. Partim d’una muntanya de terra (que en un cas real l’hauriem tret de la propia excavació de l’obra).
A palades, la fem passar per un tamís o sedàs per tal de crivellar les pedres.
2. Recollim la terra tamisada i en fem 3 muntanyes diferents (damunt del terreny o damunt d’una base de fusta):
1.Terra sense additius.
2.Terra estabilitzada amb un 5% de calç (utilitzem calç aèrea perquè no en tenim d’hidràulica, però es comenta que seria millor utilitzar la hidràulica).
3.Terra estabilitzada amb un 5% de ciment portland (en bioconstrucció es recomana utilizar ciment natural).
Per fer les proporcions mesurem la terra amb gavetes (19 gavetes de terra + 1 gaveta de calç o ciment). La mesura d’una gaveta és aproximadament la quantitat de terra que necessitarem per la fabricació d’un BTC.
3.Remenem la terra per tal d’homogeneïtzar-la, evitar que quedin grumolls i deixar-la completament esponjada. És molt important evitar trepitzar-la per tal de no compactar-la gens. Ho fem amb pales i rasclets tot i que seria molt millor amb un motocultor.
L’anem humitejant amb una regadora (dispersió de l’aigua)i continuem mesclant fins aconseguir la textura i el grau d’humitat desitjats.
Per comprovar si el grau d’humitat és correcte agafem un grapat de terra amb la mà, la compactem amb el puny i la deixem caure a terra. Si la bola es trenca en 3-4 trossos és que el grau d’humitat és l’adient. Si es trenca més, haurem d’afegir-li aigua, sempre amb molta cura i per dispersió. Recordem que la tècnica del BTC requereix una consistència humida, no plàstica.
4. Transportem la terra cap on tenim la CINVARAM. Omplim una gaveta i l’aboquem dins la màquina fins a omplir tot el motlle. La terra s’ha de deixar caure tal qual, sense compactar-la amb les mans.
Tanquem la tapa i li donem pressió amb la palanca. Obrim i fem sortir el bloc ja compactat. Si la terra té el grau d’humitat adequat i la màquina està ben calibrada, podrem agafar el bloc (encara fresc) amb les dues mans planes pels costats llargs i trasladar-lo amb molta cura fins al lloc habilitat per l’assecatge.
5.Col.loquem els BTC damunt d’un palé de fusta i sense apilar. D’aquesta manera, aixecats del terra, poden assecar-se millor i més ràpidament.
L’assecatge dels blocs és per l’aire, no els ha de tocar el sol directe ni tampoc s’han de mullar. Per això serà convenient tapar-los amb algún material no plàstic que transpiri.
El temps mínim d’assecatge és d’una setmana a ple estiu. Si porten calç o ciment, haurem d’esperar 28 dies.
Un cop secs, ja estaran llestos per utilizar-los.
En la imatge es veuen els BTC apilats però es recomana no fer-ho almenys d'entrada, quan encara són frescos. De fet, hores més tard, quan els blocs comencen a assecar-se, vam poder observar alguna fissura en els blocs de sota degut al pes dels superiors.
És important dir que cal fer vàries proves abans no s’aconsegueix que els BTC surtin bé. És habitual que d’entrada es trenquin o s’esquerdin els BTC perquè el grau d’humitat de la terra no és l’adequat o perquè la màquina no està prou ben calibrada.
Si la terra està massa seca, el bloc no té prou consistència i s’engruna. Si, pel contrari, ens hem passat alhora d’humitejar-lo, notarem que ens costa molt abaixar la palanca per prensar-lo i que comença a regalimar l’aigua. Llavors el bloc està massa tou i se’ns desfà quan l’agafem.
Tot i semblar una tècnica aparentment senzilla, l’experiència i el coneixement de persones amb cert rodatge és fonamental.
Hem de confessar que ens vam quedar molt lluny d’aquell hipotètic equip de 4 persones que fabricava 500 BTC al dia. Em prou feines vam arribar a la seixantena! I això que érem un quants més!
Era el primer dia i… a poc a poc, a tot arreu s’arriba!
