LA PETJADA ECOLÒGICA DEL NADAL


Natxo Femenia

No es casual que el mateix dia que donem per finalitzades les festes de Nadal, amb la mirada posada ja en els nous projectes que portem al cap per l'any acabat d'encetar, els contenidors de les nostres poblacions quedin plens de tot els residus que hem generat.


I es que si ens aturem un moment a pensar en la petjada ecològica que una família mitjana pot deixar després d'aquestes festes, podem fer moltes reflexions. No pretenc analitzar de forma científica aquesta petjada, ni tampoc banalitzar un concepte tan valuós per poder entendre que és la sostenibilitat, però simplement observant els residus que generem podem extreure moltes conclusions.


Sense entrar a valorar el sentit que cadascú vulgui donar a aquestes festes, el cert és que el capitalisme ferotge ha multiplicat els efectes d'aquesta petjada ecològica. I afegint-hi la meva nova vessant de pare, he pogut comprovar com acaben arribant a casa joguines de plàstic de qualitat dubtosa, de procedència molt llunyana, amb embalatges desproporcionats i informació enganyosa. Analitzant-ho més a fons podrem veure com aquestes mercaderies procedeixen de l'altra banda del món, manufacturades en condicions dubtoses, amb precarietat laboral i en indústries sense cap afany de sostenibilitat i altament contaminants, jugant amb altes regles, que al món occidental ja ens van bé i això fa que el preu final sigui el que és.


El mateix podem extreure si ens hi fixem en altres regals com roba, aparells electrònics, aliments, decoracions o complements que acaben omplint les nostres cases en aquesta dinàmica en la que, d'una manera o altre, tots hem acabant participant.

El resultat és contenidors plens, i esperant que en els millors del casos hagin separat bé els residus per poder reciclar-los, una gran despesa econòmica, un gran dispendi energètic i una absència de reflexió per preguntar-nos d'on prové el producte, en quines condicions s'han fet, quina despesa energètica ha tingut el fabricar-lo i transportar-lo fins a prop nostre, com i d'on s'han obtingut les matèries primeres, quin serà el seu cicle de vida, com i on acabarà, si és reciclable, si és reutilitzable... el resultat final és una petja ecològica molt alta i fàcilment evitable.


Però malauradament aquest fet no deixa de ser un reflex de la forma de fer actual de la societat en la que vivim. I si, per al·lusió i per la part que ens toca com arquitectes, ens fixem en la construcció, veiem que la petja ecològica del tipus de construcció que predomina és molt alta perquè un cop més, ningú, ni l'arquitecte, ni el promotor, ni el constructor, ni l'administració... s'ha preguntat massa més enllà del que la normativa permet, la procedència i qualitat dels materials, la despesa energètica i la repercussió que pugui tindre, el cicle de vida del producte final, i per sobre de tot, si el que hem de construir és realment necessari, si es pot optimitzar, si es pot millorar, si es pot fer més sostenible, més saludable, en definitiva, si pot ser millor per l'usuari final, però també per tothom qui ha intervingut en el procés, i el que malauradament s'acaba perdent de vista, per la resta del planeta.


articles destacats

entrades recents

arxiu

recerca per paraules

segueix-nos

  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square

contacte/o:

e-mail:       estudi@projecte-arbre.cat                  tel:       m. 630 21 72 53    -    629 80 75 40          

web:           www.projecte-arbre.cat                       Av. Llibertat, 21    43470 - La Selva del Camp (Tarragona)

  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon
  • Instagram Social Icon