L'emoció de començar una nova obra: L'inici de l'obra de rehabilitació i ampliació d’edi

Natxo Femenia

Hem estat un any treballant en el projecte, començant des del paper en blanc; calia fer l'aixecament, entendre l'edifici, analitzar el seu estat, veure les seves possibilitats, valorar-lo per treure'n el millor resultat.

En paral·lel comencem a fer l'avantprojecte, els primers encaixos, les primeres idees, escoltem al client, valorem els seus canvis, les seves necessitats, mirem d'aconsellar-lo, d'assessorar-lo, comencem a parlar de bioconstrucció, de materials respectuosos, de maneres de construir... Primera gran satisfacció! El projecte vira cap a la nostra forma d'entendre l'arquitectura, el client ho interioritza, ho valora, ho entén, s'interessa...

Anem definint i tancant el disseny del projecte, les propostes es van acceptant, els encaixos passen a ser projecte, hi han petites variacions, anem endavant i endarrere, el client dubta, l'ajudés, l'assessores... És un procés que enriqueix, que millora el projecte i la raó principal d'aquest; aconseguir la creació d'espais saludables per sentir i per viure.

Arriba la part més tècnica; fer els càlculs, comprovacions, justificar la normativa, fer els amidaments, comprovar el pressupost perquè no es desmarxi... Això acaba de produir més petits canvis, modificacions que poden acabar de millorar el projecte. S'acaba el procés, s'entrega el projecte executiu, es sol·licita la llicència d'obra, s'obté... L'obra pot començar.

Encara cal decidir qui farà l'obra, aspecte clau per garantir el millor resultat; cal un constructor que pugui entendre la filosofia del projecte per executar-lo, que sumi, que aporti experiència, que millori el resultat final. Demanem els pressupostos, els comparem, els valorem... el client tria... L'obra pot començar.

I en aquest punt estem. Després d'un any de feina, es comença l’obra, es comença a fer pols, els primers enderrocs, els primers replantejos... al veure com evoluciona l’edifici cal fer petits canvis, estudiar noves solucions... En rehabilitació un i un no sempre sumen dos, les coses no són com havies previst, el cabiró estava més podrit del que s'havia comprovat, sempre hi ha sorpreses... Ens adaptem, prenem la millor decisió possible, l'obra avança, el nou espai és va intuint.

Portem ja un mes d'obra, suficient per anar valorant resultats, per entreveure els espais, les formes, les relacions... Per veure encerts, per alegrar-se de decisions preses, per dubtar d'algunes coses que ara milloraries... És el procés viu, constant de convertir l’encàrrec inicial en una realitat física... Habitable, saludable, respectuosa, harmoniosa, agradable...

És l'emoció de començar una obra, d'iniciar la part final del projecte, de la part clau on es comprovarà que tot el treball previ s'ha fet bé, on continuem aprenent, millorant, on ens preparem pel següent projecte que ha d'arribar.